Celebració Dia de l'arbre 31 gener 2020
(Com sempre feu click a les fotos per veure-les en gran)
1r aniversari de la nostra LLimera
El Dia de l'arbre és una celebració declarada per protegir les superfícies arbrades, com a recordatori que tots els arbres del món donen aire per respirar i el purifiquen.
31 de gener, Dia de l’Arbre a la Comunitat Valenciana
Els arbres estan lligats a la història i evolució del ser humà des dels seus orígens, quan érem conscients de la nostra dependència de la naturalesa que era la que propiciava la nostra existència com a espècie.
Els boscos, els rius, el cel… eren admirats i temuts a un temps, com a sers dotats de poder i energia amb què havíem d’estar en harmonia; i sobretot l’arbre era venerat com un ser immortal i font inesgotable de vida i de recursos.
Des de les antigues tradicions animistes, la història d’Europa manifestava una íntima relació del ser humà amb el bosc i amb l’arbre, i havia de ser així ja que les poblacions vivien entre extensos boscos i els arbres els proporcionaven els recursos fonamentals per a la seua vida diària, des d’aliment i curació, a matèria primera per a construcció i combustió. Per això abundaven els rituals i simbolismes màgics que encara romanen en moltes cultures.
Encara que en esta era hem perdut eixa essencial comunió amb els nostres arbres, són milers les festes que hi ha en el planeta centrades en un arbre (recordem l’Arbre de Nadal) com a reminiscència dels antics cultes i manifestació de l’inconscient col·lectiu del ser humà des de temps ancestrals.
Pareix que la llavor de la festa del Dia de l’Arbre va ser l’anomenat a Europa Arbre de la Llibertat, el costum de simbolitzar fets polítics o socials rellevants amb la plantació d’un arbre en els llocs més importants de les urbs. Per exemple, la reunificació alemanya en 1872 es va celebrar en moltes ciutats amb la plantació de roures que van rebre el nom popular de “els roures de Bismarck”; i el final de la Primera Guerra Mundial es va proclamar amb els anomenats “arbres de la pau”, que es van plantar sobretot per França, però també a Espanya, en ciutats com Salamanca, Valladolid i Burgos.
La festivitat de l’Arbre de la Llibertat va evolucionar a Suècia cap a la creació del Dia de l’Arbre, en 1840, que s’ha vingut considerant com la primera Festa de l’Arbre del món. Comptant amb la participació popular, el seu objectiu era conscienciar a la ciutadania de la importància dels recursos forestals, de la necessitat de tenir cura dels arbres, i d’inculcar als xiquets el coneixement i l’amor pels boscos.
Posteriorment, amb l’emigració sueca a Estats Units, van portar amb si esta tradició i la van introduir en Nebraska en 1872, com el Tree Day. A partir d’ací va començar a expandir-se i a establir-se en la resta del món.
No obstant això, Villanueva de la Sierra, un xicotet poble de Cáceres, va demostrar que allí ja va tindre lloc una Festa de l’Arbre en 1805, i per tant no sols seria la primera festa a Espanya, sinó la més antiga de les que es tenien notícia en el món.
El rector d’esta població, Ramón Vacas, il·lustrat i d’ideologia liberal, convençut de la importància de l’arbratge per a la salubritat, higiene, ornament, ambient i costums del poble, decideix plantar arbres i donar-li un aire festiu, a semblança de les festivitats franceses de l’Arbre de la Llibertat. Va començar el dimarts de carnestoltes i la festa i les plantacions van durar tres dies. Es va redactar un manifest per enviar-lo a altres pobles i difondre l’amor i el respecte a la naturalesa, i en la circular amb la que va invitar a la celebració de la Festa el pare Vacas va escriure: Nuestra desidia y una culpable indulgencia con los que sacrifican la utilidad pública a sus intereses, han arruinado los antiguos árboles, que tantas veces repararon nuestro cansancio, nos defendieron de la inclemencia del sol y de las lluvias y dieron a nuestra respiración un ambiente fresco y saludable. Nosotros debemos reparar esa pérdida, imitando el celo de nuestros ascendientes. Perfeccionemos esta obra, que alabará la posteridad, vistiendo de nuevos álamos nuestros valles, fuentes y paseos, para que nuestros nietos reposen a su sombra y nos bendigan, y miremos en adelante con ceño y con horror la pérfida mano que intentase aplicar la sierra a sus troncos o a sus ramas.
Llegint açò pareix que no haja passat el temps…
Des de 1894 va haver-hi molts intents d’implantar la festa en tot el país però no acabava de quallar en la població perquè la intervenció dels poders polítics, en mans de les elits, inhibien que fóra un festeig popular. Finalment a Barcelona es va crear una associació cívica i específica (Amics de la Festa de l’Arbre) que va definir un model que va propiciar la Festa de l’Arbre com a fenomen popular i de masses durant els següents anys. Per això, encara que no cronològicament, es considera a esta la primera ja que a partir d’ella va nàixer i es va consolidar la Festa de l’Arbre a Espanya.
Internacionalment el Dia Mundial de l’Arbre va ser instaurat per iniciativa del Congrés Forestal Mundial celebrat a Roma en 1969 i en 1971, la FAO (Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) va assumir el paper de la seua difusió mundial.
Ja en 2012, l’Assemblea General de l’ONU va resoldre celebrar cada 21 de març el Dia Internacional dels Boscos i el govern d’Espanya decidí unir-lo al Dia de l’Arbre.
No obstant això, atés que un dels actes principals d’esta celebració és la plantació d’arbres, cada comunitat autònoma ho celebra d’acord amb les condicions ambientals més propícies. En el nostre territori, des de 1990, es va establir esta festivitat el 31 de gener.
Recordem per tant, especialment en este dia, els múltiples servicis que ens proporcionen els arbres i el paper essencial que exercixen per a la vida del planeta, per a la nostra pròpia vida: proporcionen recursos, oxigen, mitiguen els efectes del canvi climàtic, moderen les temperatures, contribuïxen a regular les pluges, protegixen les conques hidrogràfiques de què prové l’aigua dolça, creen terres fèrtils i protegixen el sòl de l’erosió, sense oblidar els seus beneficiosos efectes sobre la salut i el benestar espiritual gràcies a la seua màgia i la seua bellesa.
I un arbre, un sol arbre, des de l’arrel a la copa, és en si mateix un complex ecosistema que manté a nombroses espècies de fongs, líquens, plantes i animals, invertebrats i vertebrats, que hi troben el seu aliment, la seua llar i refugi.
Que el Dia de l’Arbre siga per a tots, una trobada amb la nostra pròpia naturalesa, la celebració d’un any d’èxits i el començament d’un altre any de treball en comú per a aconseguir un món més sostenible.
Els boscos, els rius, el cel… eren admirats i temuts a un temps, com a sers dotats de poder i energia amb què havíem d’estar en harmonia; i sobretot l’arbre era venerat com un ser immortal i font inesgotable de vida i de recursos.
Des de les antigues tradicions animistes, la història d’Europa manifestava una íntima relació del ser humà amb el bosc i amb l’arbre, i havia de ser així ja que les poblacions vivien entre extensos boscos i els arbres els proporcionaven els recursos fonamentals per a la seua vida diària, des d’aliment i curació, a matèria primera per a construcció i combustió. Per això abundaven els rituals i simbolismes màgics que encara romanen en moltes cultures.
Encara que en esta era hem perdut eixa essencial comunió amb els nostres arbres, són milers les festes que hi ha en el planeta centrades en un arbre (recordem l’Arbre de Nadal) com a reminiscència dels antics cultes i manifestació de l’inconscient col·lectiu del ser humà des de temps ancestrals.
Pareix que la llavor de la festa del Dia de l’Arbre va ser l’anomenat a Europa Arbre de la Llibertat, el costum de simbolitzar fets polítics o socials rellevants amb la plantació d’un arbre en els llocs més importants de les urbs. Per exemple, la reunificació alemanya en 1872 es va celebrar en moltes ciutats amb la plantació de roures que van rebre el nom popular de “els roures de Bismarck”; i el final de la Primera Guerra Mundial es va proclamar amb els anomenats “arbres de la pau”, que es van plantar sobretot per França, però també a Espanya, en ciutats com Salamanca, Valladolid i Burgos.
La festivitat de l’Arbre de la Llibertat va evolucionar a Suècia cap a la creació del Dia de l’Arbre, en 1840, que s’ha vingut considerant com la primera Festa de l’Arbre del món. Comptant amb la participació popular, el seu objectiu era conscienciar a la ciutadania de la importància dels recursos forestals, de la necessitat de tenir cura dels arbres, i d’inculcar als xiquets el coneixement i l’amor pels boscos.
Posteriorment, amb l’emigració sueca a Estats Units, van portar amb si esta tradició i la van introduir en Nebraska en 1872, com el Tree Day. A partir d’ací va començar a expandir-se i a establir-se en la resta del món.
No obstant això, Villanueva de la Sierra, un xicotet poble de Cáceres, va demostrar que allí ja va tindre lloc una Festa de l’Arbre en 1805, i per tant no sols seria la primera festa a Espanya, sinó la més antiga de les que es tenien notícia en el món.
El rector d’esta població, Ramón Vacas, il·lustrat i d’ideologia liberal, convençut de la importància de l’arbratge per a la salubritat, higiene, ornament, ambient i costums del poble, decideix plantar arbres i donar-li un aire festiu, a semblança de les festivitats franceses de l’Arbre de la Llibertat. Va començar el dimarts de carnestoltes i la festa i les plantacions van durar tres dies. Es va redactar un manifest per enviar-lo a altres pobles i difondre l’amor i el respecte a la naturalesa, i en la circular amb la que va invitar a la celebració de la Festa el pare Vacas va escriure: Nuestra desidia y una culpable indulgencia con los que sacrifican la utilidad pública a sus intereses, han arruinado los antiguos árboles, que tantas veces repararon nuestro cansancio, nos defendieron de la inclemencia del sol y de las lluvias y dieron a nuestra respiración un ambiente fresco y saludable. Nosotros debemos reparar esa pérdida, imitando el celo de nuestros ascendientes. Perfeccionemos esta obra, que alabará la posteridad, vistiendo de nuevos álamos nuestros valles, fuentes y paseos, para que nuestros nietos reposen a su sombra y nos bendigan, y miremos en adelante con ceño y con horror la pérfida mano que intentase aplicar la sierra a sus troncos o a sus ramas.
Llegint açò pareix que no haja passat el temps…
Des de 1894 va haver-hi molts intents d’implantar la festa en tot el país però no acabava de quallar en la població perquè la intervenció dels poders polítics, en mans de les elits, inhibien que fóra un festeig popular. Finalment a Barcelona es va crear una associació cívica i específica (Amics de la Festa de l’Arbre) que va definir un model que va propiciar la Festa de l’Arbre com a fenomen popular i de masses durant els següents anys. Per això, encara que no cronològicament, es considera a esta la primera ja que a partir d’ella va nàixer i es va consolidar la Festa de l’Arbre a Espanya.
Internacionalment el Dia Mundial de l’Arbre va ser instaurat per iniciativa del Congrés Forestal Mundial celebrat a Roma en 1969 i en 1971, la FAO (Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) va assumir el paper de la seua difusió mundial.
Ja en 2012, l’Assemblea General de l’ONU va resoldre celebrar cada 21 de març el Dia Internacional dels Boscos i el govern d’Espanya decidí unir-lo al Dia de l’Arbre.
No obstant això, atés que un dels actes principals d’esta celebració és la plantació d’arbres, cada comunitat autònoma ho celebra d’acord amb les condicions ambientals més propícies. En el nostre territori, des de 1990, es va establir esta festivitat el 31 de gener.
Recordem per tant, especialment en este dia, els múltiples servicis que ens proporcionen els arbres i el paper essencial que exercixen per a la vida del planeta, per a la nostra pròpia vida: proporcionen recursos, oxigen, mitiguen els efectes del canvi climàtic, moderen les temperatures, contribuïxen a regular les pluges, protegixen les conques hidrogràfiques de què prové l’aigua dolça, creen terres fèrtils i protegixen el sòl de l’erosió, sense oblidar els seus beneficiosos efectes sobre la salut i el benestar espiritual gràcies a la seua màgia i la seua bellesa.
I un arbre, un sol arbre, des de l’arrel a la copa, és en si mateix un complex ecosistema que manté a nombroses espècies de fongs, líquens, plantes i animals, invertebrats i vertebrats, que hi troben el seu aliment, la seua llar i refugi.
Que el Dia de l’Arbre siga per a tots, una trobada amb la nostra pròpia naturalesa, la celebració d’un any d’èxits i el començament d’un altre any de treball en comú per a aconseguir un món més sostenible.
